Tornar a néixer

El de la foto no és el meu cotxe, tot i que podria ser-ho si la moneda que es va llençar al aire el diumenge per la matinada no hagués caigut del costat encertat. Perquè sortir totalment il.lès d’un accident a l’autopista després de xocar contra el formigó de la mitjana i derrapar vàries voltes fins anar a parar suaument a la cuneta, no sol passar gaire sovint. Sort de que no venia cap cotxe més, sort de que no venia un camió al darrere, sort que el cotxe no va fer cap volta de campana, sort de que l’altre vehicle implicat va quedar quasi intacte, sort de que ningú va prendre ni una mica de mal, sort que el cotxe no es va aturar al mig de l’autopista… sort de moltes coses.

Un cop passat l’ensurt ara venen les preocupacions pel que fa a quan costarà la reparació, si ho cobrirà l’assegurança, etc… altre cop, sort de que totes les preocupacions siguin aquestes i només aquestes.

Suposo que ja ho sabeu i us ho han dit mil vegades, però deixeu-me que jo us ho repeteixi un cop més: aneu amb compte quan estigueu amb les mans al volant.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Tornar a néixer

  1. Realment, la vida et pot canviar en menys d’un segon. De vegades ens calen ensurts per ser-ne totalment conscients. Però massa sovint te n’adones quan ja és tard.
    No m’havia passat mai fins aquest cap de setmana… dissabte de matinada em vaig adormir conduint. Només va ser mig segon, però ja anava pel carril contrari. Sort, també, que no venia ningú de cara. Em vaig despertar de cop.
    Som tan fràgils que sobreviure és una proesa. Que per molts anys ho poguem anar explicant! 🙂

  2. 61 diu:

    M’alegra que no et passés res greu, després de tot.
    Fixeu-vos que quan es fan enquestes, es veu que hi ha moltes coses que ens preocupen i ens fan por: el terrorisme, les guerres, l’incivisme, la contaminació… No recordo que hi surtin els accidents de trànsit.
    Però a mi em sembla que si comparéssim i comptéssim la quantitat de gent que mor cada any a la carretera, ens enduríem una sorpresa.

  3. iuki diu:

    ufff! DÉU N’HI DO!! pobre cotxe…..
    Però bé, si tu estàs bé 🙂

    és increïble la quantitat d’accidents que hi ha cada vegada més… no m’ho explico pas. Quina pressa hi ha? pf…

    petó!

  4. Nica diu:

    Ostres Myrddin, jo encara estaria tremolant només de pensar-ho… si que és veritat que molts cops la vida és més imprevisible del que pensem, i que a vegades no és culpa teva tot el que passa… també és curiós com un conjunt de circumstàncies “s´alien” i, per sort en aquest cas, no ha passat res… ànim i sort amb l´asseguradora! Jo sóc d´aquelles que disfruto conduint però sempre tinc present aquest punt de respecte per la carretera, saps com condueixes tu però no com ho fan els altres!

  5. Llum diu:

    T’has deixat de posar que també s’ha d’anar amb el cinturó posat.

    Jo fa 4 anys o així vaig tenir un accident (suposo) a la mateixa autopista. L’altre cotxe va donar unes quantes voltes de campana, va atravessar la mitjana (per sort encara no hi havia formigó) i va acabar enmig de l’autopista, en sentit contrari.

    Jo vaig acabar amb una samarreta plena de sang, però només va ser un tallet degut als vidres trencats. A l’altre cotxe, la única persona que es va fer alguna cosa va ser una noia que es va trencar un braç. Increïble, però cert.

    A vegades sembla impossible que no passin més coses.

    M’alegro que no fos res, al final. Al cap i a la fi, tot el que es pugui arreglar amb diners (o assegurances) és un mal menor.

  6. M’alegra saber que estàs sencer!!

  7. ireneu diu:

    e xocat em al cotxe ce faig

  8. ireneu diu:

    el cotxe ha cadat com una merda

  9. ireneu diu:

    un cuncell si xocas truca a la grua osi no ten bas corens i dius no he sigut jo

Els comentaris estan tancats.