Tendinitis rotuliana

Primera parada i fonda en l’entrenament que duia fins ara. El dia de Núria, al baixar del Puigmal, va ser quan vaig començar a notar una molèstia al genoll esquerre, a la part frontal, entre la ròtula i la tíbia. Els dies posteriors em va anar molestant només quan baixava escales i també cap a la part final de l’entrenament, quan encarava els últims minuts de córrer. No era una molèstia greu, però és d’aquelles que se’t puja la mosca al nas, saps que hi ha quelcom que no tens bé del tot i que per més dies que passen no acaba de marxar.

Ahir divendres vaig anar a un fisioterapeuta i em va confirmar que es tractava d’una petita inflamació del tendó rotulià. Em va explicar el motiu de la lesió: una desviació del tendó respecte de la línia recta que conforma la cama, juntament amb uns quàdriceps més forts en la part externa i central que la interna. Tot plegat fa que de mica en mica i a base de impactar el peu contra el terra durant la carrera el tendó es vagi estressant i s’acabi inflamant.

Llegint per internet he pogut constatar que es tracta d’una lesió molt freqüent en jugadors de bàsquet, corredors i ciclistes.

Per ara em toca reposar fins que la molèstia desaparegui, llavors podré tornar a entrenar, fent-ho de forma progressiva. El que sí està clar és que si vull seguir amb això de córrer em caldrà combinar l’entrenament amb algun tipus d’exercici per enfortir els vasts interns dels quàdriceps i compensar la desviació. Vaja, que igual toca anar a un gimnàs… dimarts que ve torno al fisio per repassar l’estat del tendó, espero que m’ho expliquin amb detall.

Diu la frase feta que “a la casa del pobre la felicitat dura poc”… n’hi ha prou amb que li agafis el gustillo a això de l’esport per a que acabis descobrint que tens alguna tara que et priva de practicar-lo. Aquestes coses desanimen força, te’n adones que no sempre pots aconseguir allò que et proposes i que pel sol fet de ser com ets caldrà que t’esforcis més per arribar-hi… si és que hi arribes.

Seguirem informant.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Tendinitis rotuliana

  1. Chat diu:

    A mi em passa el mateix…

    A banda de reposar una miqueta, mira de caminar en tou, no en asfalt, i de córrer en terrenys irregulars. D’aquesta manera el moviment no és tan repetitiu i el tendó no pateix tant.

    Aix, és que jatenim una edat Jordi, ja tenim una edat… ( no som res )

Els comentaris estan tancats.

Tendinitis rotuliana

Primera parada i fonda en l%u2019entrenament que duia fins ara. El dia de Núria, al baixar del Puigmal, va ser quan vaig començar a notar una molèstia al genoll esquerre, a la part frontal, entre la ròtula i la tíbia. Els dies posteriors em va anar molestant només quan baixava escales i també cap a la part final de l%u2019entrenament, quan encarava els últims minuts de córrer. No era una molèstia greu, però és d%u2019aquelles que se%u2019t puja la mosca al nas, saps que hi ha quelcom que no tens bé del tot i que per més dies que passen no acaba de marxar.

Ahir divendres vaig anar a un fisioterapeuta i em va confirmar que es tractava d%u2019una petita inflamació del tendó rotulià. Em va explicar el motiu de la lesió: una desviació del tendó respecte de la línia recta que conforma la cama, juntament amb uns quàdriceps més forts en la part externa i central que la interna. Tot plegat fa que de mica en mica i a base de impactar el peu contra el terra durant la carrera el tendó es vagi estressant i s%u2019acabi inflamant.

Llegint per internet he pogut constatar que es tracta d%u2019una lesió molt freqüent en jugadors de bàsquet, corredors i ciclistes.

Per ara em toca reposar fins que la molèstia desaparegui, llavors podré tornar a entrenar, fent-ho de forma progressiva. El que sí està clar és que si vull seguir amb això de córrer em caldrà combinar l%u2019entrenament amb algun tipus d%u2019exercici per enfortir els vasts interns dels quàdriceps i compensar la desviació. Vaja, que igual toca anar a un gimnàs… dimarts que ve torno al fisio per repassar l%u2019estat del tendó, espero que m%u2019ho expliquin amb detall.

Diu la frase feta que %u201Ca la casa del pobre la felicitat dura poc%u201D… n%u2019hi ha prou amb que li agafis el gustillo a això de l%u2019esport per a que acabis descobrint que tens alguna tara que et priva de practicar-lo. Aquestes coses desanimen força, te%u2019n adones que no sempre pots aconseguir allò que et proposes i que pel sol fet de ser com ets caldrà que t%u2019esforcis més per arribar-hi… si és que hi arribes.

Seguirem informant.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.