Tendinitis rotuliana

Primera parada i fonda en l%u2019entrenament que duia fins ara. El dia de Núria, al baixar del Puigmal, va ser quan vaig començar a notar una molèstia al genoll esquerre, a la part frontal, entre la ròtula i la tíbia. Els dies posteriors em va anar molestant només quan baixava escales i també cap a la part final de l%u2019entrenament, quan encarava els últims minuts de córrer. No era una molèstia greu, però és d%u2019aquelles que se%u2019t puja la mosca al nas, saps que hi ha quelcom que no tens bé del tot i que per més dies que passen no acaba de marxar.

Ahir divendres vaig anar a un fisioterapeuta i em va confirmar que es tractava d%u2019una petita inflamació del tendó rotulià. Em va explicar el motiu de la lesió: una desviació del tendó respecte de la línia recta que conforma la cama, juntament amb uns quàdriceps més forts en la part externa i central que la interna. Tot plegat fa que de mica en mica i a base de impactar el peu contra el terra durant la carrera el tendó es vagi estressant i s%u2019acabi inflamant.

Llegint per internet he pogut constatar que es tracta d%u2019una lesió molt freqüent en jugadors de bàsquet, corredors i ciclistes.

Per ara em toca reposar fins que la molèstia desaparegui, llavors podré tornar a entrenar, fent-ho de forma progressiva. El que sí està clar és que si vull seguir amb això de córrer em caldrà combinar l%u2019entrenament amb algun tipus d%u2019exercici per enfortir els vasts interns dels quàdriceps i compensar la desviació. Vaja, que igual toca anar a un gimnàs… dimarts que ve torno al fisio per repassar l%u2019estat del tendó, espero que m%u2019ho expliquin amb detall.

Diu la frase feta que %u201Ca la casa del pobre la felicitat dura poc%u201D… n%u2019hi ha prou amb que li agafis el gustillo a això de l%u2019esport per a que acabis descobrint que tens alguna tara que et priva de practicar-lo. Aquestes coses desanimen força, te%u2019n adones que no sempre pots aconseguir allò que et proposes i que pel sol fet de ser com ets caldrà que t%u2019esforcis més per arribar-hi… si és que hi arribes.

Seguirem informant.

[@more@]



Comentaris tancats a Tendinitis rotuliana

Anasagasti no es talla un pèl

La nova portada de El Jueves no ha defraudat, ni tampoc ho ha fet l’Iñaki Anasagasti, senador del PNV, als seus fidels lectors en el seu blog personal. En el seu últim post el polític opina sobre el recent segrest de la revista i aprofita per carregar a sac contra la institució monàrquica, qualificant-los d’impresentables i d’una colla de vagos. Realment s’hi ha despatxat a gust i els seus comentaris no tenen desperdici.

El summum ja seria que aquestes opinions els polítics les poguessin dir en veu alta, però ja se sap el que passa en aquest país quan s’intenta opinar sobre la família del putero. En tot cas benvinguts siguin els blogs per poder expressar-se lliurement.

[@more@]



Comentaris tancats a Anasagasti no es talla un pèl

Segresten “El jueves”

La notícia ha corregut com la pólvora encesa: el jutge Del Olmo ha ordenat el requisat de totes les revistes disponibles de El Jueves degut a l’acudit de la portada, que segons ell és denigrant i constitutiu d’un delicte d’injúries al successor de la corona.

Què voleu que us digui… jo trobo l’acudit graciós. És més, en cap moment no s’hi diu res que no sigui veritat. I tenint en compte que soms tots nosaltres qui sostenim la vida de reis (valga la redundància) que porten tota aquesta patuleia, trobo que l’acudit més aviat es queda curt. Ara ja és massa tard, però demà m’haig de llevar aviat i espero poder comprar la revista. No la compro mai, però demà faré un excepció, què collons!

En fi… la gent de El Jueves té tota la meva simpatia, espero que ningú hagi d’anar a la presó (ja seria el summum) i que en els pròxims números posin ben a caldo el collons de jutge ranci aquest, perquè s’ho ha ben guanyat.

[@more@]



1 comentari

L’efecte Puigmal

Que la pujada al Puigmal ha marcat un abans i un després en el meu entrenament no hi ha dubte. Dilluns passat vaig anar fins a Quart i tornar en dos hores, dels quals 30 minuts foren corrent (en 3 series de 10) i la resta caminant. L’endemà la volta al llac de Banyoles, una hora i poc més dels quals 24 corrent (en 3 sèries també) i la resta caminant. Realment sembla que estic progressant, l’excursió de dissabte passat ha estat un bon revulsiu.

Que per cert, dissabte hi va haver molta gent que no va poder venir amb nosaltres i l’excursió es tornarà a fer… i alguns dels que sí hi anàrem sembla que tenim ganes de repetir. La muntanya ens crida!

Senderisme, córrer… ja no hi ha marxa enrera! Sembla que l’esport ha vingut per quedar-se!

[@more@]

Comentaris tancats a L’efecte Puigmal

Pujada al Puigmal

Mapa de l'excursió

Dissabte passat un grupet format per companys de la feina vàrem fer una excursió d'allò més maca i que ja ara i aquí us recomano d'allò més: l'ascens al Puigmal i el descens fins a Núria.

El traçat de la excursió el podeu veure en la imatge que encapçala aquest post. Cal anar fins a Queralbs amb cotxe i des de allà agafar una carretera força polsegosa que va fent esses durant 11 kms fins arribar a Fontalba, a 2047m d'alçada. Allà és on comença la excursió a peu en direcció al Puigmal d'Err, la muntanya més alta de la provincia de Girona, amb 2910m. Els primers centenars de metres són intimidadors, d'una pendent força pronunciada, que fan que se't carreguin força les cames si no estàs gaire en forma (com és el meu cas). En cap moment vaig pensar que no ens en sortiríem, però de seguida em vaig adonar que la pujada es faria llarga i dura.

Mica a mica es va guanyant alçada, així mateix com la verdor dels prats va donant pas al color marronós de la terra i les pedres. El paisatge que es divisa des de aquí és fantàstic. Si mires cap amunt veus a d'altres excursionistes fent el camí, ben petits que es veuen de lluny que són. Però quan gires el cap en direcció cap abaix i veus els cotxes petits en la llunyania te'n adones que ja has fet un bon tros i això t'anima a continuar.

Nosaltres érems sis i ben aviat es van definir els diferents ritmes de caminada que portàvem. Al davant hi anaven en Vicious i en PackIt marcant el ritme més ràpid. Una mica més enrera venien en Robert i la Helen, i tancant el grup fooooooooooorça més enrera estàvem jo i l'Eva.

La part més dura de la pujada es troba entre els 2.700 i els 2.900 m, poc abans d'arribar al cim. És un trencacames polsegós i apedregat d'una pendent aproximada de 30º que esdevé força dura de fer després de dos hores de camí. No vaig comptar les vegades que em vaig aturar a descansar les cames però us puc assegurar que van ser un munt. Un cop solventada aquesta última pujada el camí se suavitza i en pocs minuts s'arriba al cim. En total foren 2h i mitja de camí.

Abans de començar el descens l'Albert ens il.lustrà sobre les muntanyes que envolten el Puigmal i compartí amb nosaltres les seves vivències de temps pretèrits com a senderista.

Per veure la resta de friki-vídeos cliqueu aquí.

La baixada és també de pendent pronunciada i força relliscosa en alguns punts, cal fer-la amb compte per tal de que les articulacions no pateixin més del necessari. A mida que es va baixant torna la verdor dels prats, l'aigua freda dels rierols i els arbres del bosc d'en Gil. Després de dues hores de baixada s'arriba al santuari de Núria.

Foto a Núria

 

Per veure la resta de fotos cliqueu aquí. Després de dinar a Núria prenem el camí de tornada. Al començament fa una mica de pujada i travessa molta zona de bosc. Cap al final el camí es fa molt planer i finalment s'arriba a Fontalba, inici i final de l'excursió. Si voleu podeu veure el recorregut sencer al google maps clickant aquí. La imatge següent mostra el perfil de l'excursió en tot el seu recorregut.

 

Perfil de l'excursió

En total han estat 14kms de camí amb els seus corresponents desnivells fets en set hores, si fa no fa. No està gens malament!

Una excursió d'aquelles que fan afició. Nanos, quan fem la pròxima? 🙂

[@more@]

1 comentari

Pujada al Puigmal

[@more@]

Comentaris tancats a Pujada al Puigmal

Antologia Messi

Tot i que els culés no hem guanyat aquest any ni per pipes, és qüestió de quedar-se amb el millor de la temporada, i sens dubte el millor són els gols de “la puça atòmica”.


3-3 contra el Mandril


1r gol “a la Maradona”


“La mano de Diego”
Jejeje els comentaristes argentins són els millors…


Perfecta vaselina

Pulga atómica, que bueno que viniste!

[@more@]

1 comentari

Els anuncis d’Audi

Jo no sé vosaltres però a mi els anuncis que fa Audi m’encanten, són d’una gran expressivitat i han conseguit marcar el seu propi estil, i sempre aconsegueixen sorprendre a l’espectador. M’agrada molt el del Audi RS4 amb uns efectes gráfics molt originals, simulant que el cos humà és una obra d’enginyeria.

I el que em té encisat últimament, el del nou Audi A5 que fan aquests dies a la tv, que cada vegada que en sento la tonada no puc evitar de deixar el que estic fent i mirar-me’l.

Cercant per la xarxa l’anunci en qüestió he descobert que la peça musical que l’acompanya és creació d’un músic que es diu Dustin O’Halloran, el Preludi no 2. Si es vol la peça sencera es pot baixar de emusic.com previ registre, però si us conformeu amb el tros musical que apareix a l’anunci el podeu obtenir gràcies a aquesta pàgina, on se les han enginyat per poder extreure l’audio del vídeo de youtube que tu li indiquis. Senzillament genial.

[@more@]

Comentaris tancats a Els anuncis d’Audi

Els anuncis d’Audi

Jo no sé vosaltres però a mi els anuncis que fa Audi m’encanten, són d’una gran expressivitat i han conseguit marcar el seu propi estil, i sempre aconsegueixen sorprendre a l’espectador. M’agrada molt el del Audi RS4 amb uns efectes gráfics molt originals, simulant que el cos humà és una obra d’enginyeria.

I el que em té encisat últimament, el del nou Audi A5 que fan aquests dies a la tv, que cada vegada que en sento la tonada no puc evitar de deixar el que estic fent i mirar-me’l.

Cercant per la xarxa l’anunci en qüestió he descobert que la peça musical que l’acompanya és creació d’un músic que es diu Dustin O’Halloran, el Preludi no 2. Si es vol la peça sencera es pot baixar de emusic.com previ registre, però si us conformeu amb el tros musical que apareix a l’anunci el podeu obtenir gràcies a aquesta pàgina, on se les han enginyat per poder extreure l’audio del vídeo de youtube que tu li indiquis. Senzillament genial.

[@more@]

Comentaris tancats a Els anuncis d’Audi

Footing, footing, footing…

Asics Gel Cumulus VIII

Fa de mal començar un post quan has estat quasibé dos mesos sense escriure’n cap. Podria dedicar tot un paràgraf a intentar analitzar el perquè d’aquest “parón” però no ho faré pas, m’interessa més anar al gra i, qui sap, si deixar el tema per un altre dia. En tot cas avui em ve de gust explicar-vos que…

Vaig a córrer cada dia!

Feia temps que m’anava mentalitzant que havia de fer exercici, esport, el que fos per tal de baixar de pes. Agafar una rutina, ser constant… etc etc. La idea de tornar a la piscina regularment no em seduïa, i tancar-me dins d’un gimnàs a fer peses tampoc. La metgessa sempre que em veu em recordava que havia de perdre pes, “camina mitja hora cada dia”, em deia. Per molt estrany que sembli (cuidant-me sóc nefast) aquesta vegada li he fet cas…

Però no vaig començar caminant, sinó corrent. El primer dia va estar bé, entre 10 i 15 a un ritme normal… vaig acabar amb les cames carregades però em sentia bé, disposat a tornar-hi l’endemà. A l’endemà foren només 5 minuts, les cames em feien un mal horrorós… l’endemà no van ser ni 2 minuts… al final de la setmana estava destrossat.

Sens dubte va ser un gran començament! Em va ensenyar que abans de poder córrer (cosa que no he provat de fer mai regularment en la meva vida) primer havia d’aconseguir resistència a les cames. Així que des d’aquell dia em vaig posar a caminar entre mitja hora i una hora cada dia, fent una volta que inclou trams de pla i trams de pujada, ideals per enfortir les cames. Si voleu veure la ruta clickeu aquí, els que sigueu de Gerunda no tindreu problemes en identificar per on m’he mogut aquests dies. També he tingut la oportunitat de fer un parell de sortides lights a la muntanya amb la gent de la feina, tot i que no he pogut anar a totes, n’hi ha que he hagut de renunciar per motius aliens a la meva voluntat… (a que sí, Charles Churches? 😀 I per cert, sembla que aquest dijous se’n farà una altra a Sta. Coloma… t’hi apuntes Napbuf?)

També m’he comprat un llibre sobre el tema de com començar a córrer, hi venen bons consells.

La setmana passada vaig fer un pas més i vaig introduir 5 minuts de córrer al dia. Per tal de que les articulacions pateixin el mínim m’he comprat aquestes Asics model Gel Cumulus VIII tant xulotes que veieu a la foto (per cert, quins noms més complicats que fan servir per batejar les bambes, no?). Molt em temo que les bambes de bàsquet Converse que tenia fins ara (de quan jo era jove i tot això eren camps) tenen els dies comptats…

I aquí estem, perseverant un mes i mig després del primer dia i amb ganes d’incrementar progressivament l’esforç… amb seny, no sigui cas que una lesió ens espatlli l’entrenament. M’agradaria arribar a agafar la forma suficient per poder participar en una cursa urbana, em faria il.lusió provar-ho, tot i que sé que és un objectiu llunyà… molt llunyà, em temo…

Apa-li, vaig a calçar-me les bambes i a sortir una estona. Sigueu bons.

[@more@]

2s comentaris